Embaràs d'alt risc

Un embaràs d'alt risc és aquell que té més possibilitats de complicacions, tant des del punt de vista de la mare com per al nadó i, per tant, el control previ durant la gestació, el part i postpart, han de ser més estrictes, evitant qualsevol possible risc.

Les causes que provoquen un embaràs d'alt risc són molt variables i poden ocórrer abans, durant o després de la gestació. El terme es refereix al fet que circumstàncies mèdiques, socials, ginecològiques o obstètriques puguin posar en risc la salut de la mare, de el nadó, o de tots dos, amb una probabilitat superior a la de la població general durant la gestació, el part o el postpart.

Un embaràs d'alt risc es detecta normalment, a la consulta preconcepcional, o entre la primera i segona visita com gestant, amb el ginecòleg, encara que també es podria prendre aquesta decisió si al llarg de l'seguiment del embaràs poden sorgir problemes mèdics que l'identifiquin com embaràs d'alt risc.

El ginecòleg després de conèixer l'historial mèdic complet de la dona, si ho creu oportú li farà les proves mèdiques i preguntes encaminades a descobrir si és un embaràs d'alt risc, entre les proves habituals estan: anàlisi de sang, sistemàtic d'orina, cultius d'orina o altres mostres biològiques, estudis genètics, proves d'imatge (ecografies, ressonància magnètica) o altres, com laparoscòpia.

Es consideren tres grans grups de factors de risc o causes de l'embaràs d'alt risc:

Antecedents socials:
Dones menors de 15 anys i majors de 40 anys, dones extremadament primes (IMC menor de 17) o amb sobrepès (IMC major de 35), o amb una alçada excessivament baixa,
que la mare tingui addiccions (alcohol, tabac, drogues), o que la pacient visqui lluny de el Centre de salut. Un embaràs no controlat o amb mal seguiment també és considerat d'alt risc.

Antecedents obstètrics previs desfavorables:
Avortaments de repetició (més de dos), pèrdues fetals en embarassos previs, malformacions o anomalies congènites del fetus, creixement intrauterí retardat, part prematur.
Patologia en l'embaràs actual: preeclampsia i eclampsia, gestacions múltiples bessons monocorials (una única placenta per dos fetus), placenta prèvia, ruptura prematura de la bossa amniòtica, amenaça de part prematur, diabetis gestacional mal controlada, retard en el creixement fetal, colèstasi gravídica, malformacions fetals, alteracions del líquid amniòtic (tant per falta - oligoamnios-, com per excés - polihidramnios-), infeccions maternofetals durant l'embaràs, o incompatibilitat de grups sanguinis mare-nadó.

Antecedents mèdics:
Malalties cròniques com tensió arterial alta, problemes de cor, alteracions del metabolisme (diabetis, hipotiroïdisme o hipertiroïdisme, obesitat), trastorns de la coagulació sanguínia, malalties de ronyó, malalties immunitàries, trastorns mentals, càncer, trasplantaments d'òrgans, malalties de transmissió sexual i altres infeccions, malalties endèmiques (pròpies d'algunes ètnies), o anomalies de l'aparell reproductor.

Quan una dona té un embaràs d'alt risc és convenient que adopti una sèrie de mesures per prevenir les complicacions en la mesura del possible, i sempre seguint les recomanacions del seu ginecòleg.

Suplementació farmacològica amb àcid fòlic, iode i altres vitamines entre les 4 setmanes anteriors i les 12 setmanes després de la concepció (encara que pot prolongar-se).
Una revisió prèvia a la gestació pot minimitzar el risc, ja que en casos de mals antecedents obstètrics poden ser necessàries proves específiques com: estudis genètics, proves de coagulació i grup sanguini, estudi hormonal i immunitari, o detecció d'anomalies en l'aparell ginecològic, de manera que la dona pugui ser tractada de forma adequada abans de recomanar un nou embaràs.

Un bon cura prenatal pot ajudar a detectar les complicacions i tractar-les adequadament. És important que no faltis a cap de les visites concertades amb el metge, fins i tot si et trobes bé, ja que poden sorgir problemes nous. Intentar portar una dieta equilibrada durant l'embaràs. Evita prendre alcohol, fumar (també evitar ambients amb fum) i altres drogues, fàrmacs o tòxics amb potencial teratogènic. Limitar l'activitat física excessiva (repòs sí, però no en excés) i l'estrès.

Adaptar-se a la situació "d'alt risc", seguir escrupolosament les instruccions del metge, i sol·licitar suport en cas de necessitar-ho.