Proves diagnòstiques

Si bé aquestes proves,  poden ser una mica incòmodes, no són doloroses. Per això, és important perdre la por i la vergonya a aquest tipus de revisions i acudir de manera periòdica al ginecòleg perquè pugui vetllar per la nostra salut.

En funció del tipus de consulta, la història clínica, o els antecedents familiars i hàbits de vida, el ginecòleg, intentarà recollir tota la informació possible sobre l'estat de salut de la pacient, i podrà prescriure una sèrie de proves:

Citologia vaginal

La citologia vaginal, també anomenada Prova de Papanicolau és la tècnica més utilitzada per a detecció precoç de càncer de coll uterí i per lesions precanceroses. 

Procediment

La pacient ha d'estar estirada en posició ginecològica, procurant estar relaxada. Es separen amb una mà els llavis vulvars i s'introdueix l'espècul (sense lubricant) amb l'altra, en sentit longitudinal a la vulva. Es gira l'espècul 90º. Un cop introduït s'obre fins a la completa visualització del cèrvix, i es fixa l'espècul.
Es recullen tres preses: de l'interior de coll, de l'exterior del coll, i de fons de la vagina.

Instruccions prèvies per a la dona

Abstenir-se de relacions sexuals en les 48 hores prèvies a la presa.
Menstruació finalitzada 4-5 dies abans.
Rentar-se externament amb aigua i sabó, no fer rentats interns.
No fer servir tractaments tòpics en 5-7 dies abans a la prova (òvuls, espermicides, cremes vaginals).

Indicacions

S'utilitza com screening per al diagnòstic precoç de càncer de coll d'úter, tot i que no és en si mateixa una prova diagnòstica. Quan els seus resultats són positius o anormals, es realitzarà una biòpsia per diagnosticar l'existència d'un càncer de coll d'úter.
No serveix per al diagnòstic d'altres càncers ginecològics, com el càncer d'ovaris o el càncer d'úter (endometri). Mitjançant la citologia vaginal també s'obtenen resultats sobre la possible existència d'infeccions vaginals.

Ecografia ginecològica

L'ecografia és una tècnica diagnòstica que empra l'ultrasò perquè té com a objectiu visualitzar els òrgans genitals femenins.
S'utilitza un aparell (ecògraf) capaç d'emetre ultrasons, unes ones de freqüència fora de l'espectre que és capaç de captar l'oïda humana. Aquestes ones penetren en el cos fins que "reboten" en determinades estructures. Segons la seva arquitectura, els diferents elements estructurals de l'òrgan (gots, teixits, etc.), li proporcionen unes propietats acústiques en virtut de les quals l'ecografia genera unes imatges que representen a l'òrgan.
Amb aquesta prova d'imatge podem diagnosticar alteracions anatòmiques que afecten els òrgans femenins, com són els miomes, els quists i els pòlips, entre d'altres lesions.
A l'igual que en el cas de la citologia, si es detecta alguna alteració es faran proves complementàries que ajudin a obtenir un diagnòstic

Mamografia

La mamografia és un mètode diagnòstic per a la mama que empra raigs X. És una radiografia de la mama, i es realitza mitjançant un aparell anomenat mamògraf.
Cada mama és explorada emprant dues projeccions:
De dalt a baix.
De extern a intern.
Les radiografies s'obtenen col·locant la mama en el mamògraf. Aquest està dissenyat perquè el feix de raigs X travessi la mama i plasmi la imatge d'aquesta en una pel·lícula sensible als raigs X. Per a cada exposició la mama és mantinguda en compressió de manera que s'adquireixi una imatge clara i nítida.
Els mamògrafs actuals estan dissenyats perquè la radiació a la qual està exposada la pacient sigui mínima.

Preparació

Si alguna vegada la dona s'ha realitzat una mamografia anterior és molt important aportar per a la seva comparació amb l'estudi actual. La comparació de mamografies fetes en diferents períodes de temps a una mateixa persona és sovint extremadament útil per detectar canvis.
En el dia de l'exploració la persona no hauria d'usar pols de talc, perfums o desodorant. Es recomana portar un suport còmode.
Es pot continuar amb la medicació habitual llevat que el metge digui el contrari.

Mètode

El tècnic col·locarà les mames en el mamògraf. Les estirarà i dipositarà sobre un suport on realitzarà una compressió de la mama per obtenir una imatge clara dels teixits. El grau de pressió òptim necessari per a una bona qualitat d'imatge pot causar certa molèstia momentània. La radiació no produeix escalfament dels teixits mamaris.
La durada de l'examen complet és d'aproximadament vint minuts.
En funció del propòsit d'una mamografia, les podem diferenciar en dos tipus:
Mamografies de screening o cribratge:
Són les realitzades en dones sense símptomes. El propòsit és la recerca de signes precoços de càncer de mama i la majoria d'elles no mostren anormalitats. Generalment es comença a realitzar a partir dels 40 anys d'edat. També es poden fer a pacients amb factors de risc.
Mamografies diagnòstiques:
Són les realitzades per resoldre una sospita particular relacionada amb una exploració de la mama. Aquesta sospita pot ser de diversa índole:
Si una dona té signes o símptomes relacionats amb les mames com inflor, dolor, secreció pel mugró, canvis no explicats en la pell de la mama o nova i inexplicada asimetria dels pits.
Si una alteració indeterminada és vista en un screening mamogràfic.

Periodicitat

Normalment una dona ha de realitzar-el seu primer estudi als 40 anys. Aquest estudi ha de realitzar-se a una edat més primerenca si hi hagués algun signe o símptoma anòmal, o una història familiar de càncer de mama.

Analítica

És un prova mèdica en la qual s'extreu una petita quantitat de sang per analitzar-la en un laboratori específic i determinar-ne la composició. El perfil més valorat en ginecologia és el bàsic i està compost per un hemograma, bioquímica elemental i sistemàtic d'orina, amb un altre grup de peticions per a cada tipus de consulta: perfil hormonal abans de l'embaràs i durant el curs de la gestació.

Densitometria òssia

A partir de determinades edats, és freqüent observar que la densitat dels seus ossos va disminuint, en moltes ocasions denotant una baixada de pes a nivell corporal i arribat a situacions més extremes, lesions a la columna i els malucs.
La informació serà utilitzada pel seu metge per confirmar o descartar que existeix fragilitat en els seus ossos (osteoporosi) i conèixer, gràcies a ella, el risc potencial de fractura.
El mesurament de la densitat mineral, repetint en altres ocasions la densitometria, serveix per valorar els canvis en l'esquelet i per valorar l'eficàcia dels tractaments.
Tot i ser una tècnica radiològica, la radiació emesa és molt baixa (inferior a una dècima part que la irradiació que provoca una radiologia de tòrax).
La detecció de l'osteoporosi ens permet iniciar el tractament i seguiment, mentre que quan hi ha una situació intermèdia, com pot ser el que s'anomena osteopènia, ens permet aplicar mesures preventives per retardar la seva evolució, mitjançant una dieta rica en calci, exercici físic i sol, que ens ajuda a sintetitzar la vitamina D.