El virus del papil·loma humà" (VPH)

El virus del papil·loma humà (VPH) pertany a un grup de virus que infecten la pell i les mucoses. La majoria poden produir lesions benignes, com berrugues cutànies i berrugues genitals i, amb menor freqüència lesions malignes, com alguns tipus de càncer (càncer de coll uterí o cèrvix, de penis, de vulva o d'anus).

Hi ha més de cent tipus de VPH que poden infectar parts diferents del cos humà: alguns tipus infecten la pell de les mans, la cara o les plantes dels peus, mentre que altres infecten la pell o les mucoses de la regió anogenital o la cavitat oral. D'aquests, gairebé una dotzena de tipus poden afavorir l'aparició de càncer. Una persona es pot contagiar amb més d'un tipus diferent de VPH.

Els tipus de VPH que infecten la regió anogenital es transmeten mitjançant les relacions sexuals: alguns d'ells causen berrugues genitals o condilomes i altres poden provocar càncer de coll uterí, de vulva, de penis o d'anus. Els tipus de VPH que provoquen càncer s'anomenen de risc alt i són diferents dels tipus dels que causen les berrugues genitals.

Els tipus de VPH que poden causar càncer poden, inicialment, no donar cap símptoma ni provocar cap lesió aparent. Així, per exemple, les lesions inicials causades al coll de l'úter només es poden detectar mitjançant proves específiques (prova de Papanicolau o citologia cervicovaginal). La infecció pel VPH del coll uterí en la dona pot arribar a ser greu i, per tant, s'ha de diagnosticar i tractar com més aviat millor per evitar que evolucioni i esdevingui un càncer de coll uterí.

Transmissió

En la majoria dels casos, la transmissió es produeix durant les relacions sexuals (vaginals, anals o orals) no protegides, amb penetració o sense. El contacte directe (pell a pell) és la forma més eficaç de transmissió del VPH. Aquest virus no es transmet pels fluids com la sang o el semen. La transmissió vertical (de mare a fill durant el part ) és poc freqüent i només en molt pocs casos el contacte amb el virus provocarà que el nadó presenti berrugues o condilomes.
La infecció pel VPH pot afectar qualsevol persona sexualment activa, encara que sol ser més freqüent en persones joves. El risc d'infectar-se augmenta si:

• S'inicien les relacions sexuals a edats primerenques (abans dels disset anys).
• S'han tingut relacions sexuals amb diverses persones.
• Un membre de la parella ha tingut parelles sexuals múltiples.
• No s'utilitza sistemàticament el preservatiu durant les relacions sexuals.

La infecció genital pel VPH és possiblement la infecció de transmissió sexual (ITS) més freqüent entre les persones sexualment actives. Qualsevol persona que estigui infectada pot transmetre el virus.

Símptomes

La majoria de les vegades la infecció pel VPH no produeix cap símptoma ni molèstia i la persona no és conscient que pateix aquesta infecció, tanmateix, la pot transmetre a altres persones.
Alguns VPH produeixen berrugues genitals i altres poden arribar a produir càncer de coll uterí o, amb menys freqüència, càncer en altres localitzacions. De tota manera, més del 90% de les infeccions es curen de manera espontània sense fer cap tractament.

Diagnòstic

La citologia cervicovaginal o test de Papanicolau permet detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules del coll de l'úter produïdes pel VPH abans que es pugui desenvolupar un càncer. La prova es realitza ràpidament i s'agafa una mostra de les cèl·lules de la paret del coll de l'úter amb una petita espàtula a través de la vagina, sense dolor i sense causar molèsties.
Actualment, es recomana fer periòdicament la citologia cervicovaginal a les dones d'entre vint-i-cinc a seixanta-cinc anys que siguin sexualment actives, i també a les dones que presenten infecció pel VIH (segons el cas, cada tres, sis o dotze mesos), atès que tenen un risc més alt de desenvolupar càncer genital.
Fins fa poc es recomanava realitzar aquesta prova un cop a l'any. Però avui dia se sap que si els resultats de les dues últimes citologies són normals, la citologia cervicovaginal practicada cada tres anys ofereix el mateix nivell de seguretat en la prevenció que la realitzada anualment.
Si la citologia demostra la presència de VPH, el metge o la metgessa pot demanar altres proves com una colposcòpia, que permet examinar el coll de l'úter a través d'una lupa i prendre'n mostres.

Tractament

No hi ha tractament per eliminar el virus, però sí contra les malalties que pot produir. Més del 90% de les persones infectades pel VPH es curen de manera espontània.

Vacunació

La vacuna contra el VPH protegeix contra les infeccions del virus que causen el 70% dels càncers de cèrvix (tipus 16 i 18) i el 90% de les berrugues genitals (tipus 6 i 11). Al nostre país hi ha dues vacunes disponibles: Gardasil®, que prevé la infecció pels VPH dels tipus 6, 11, 16 i 18, i Cervarix®, que prevé la infecció pels VPH dels tipus 16 i 18. Les vacunes també protegeixen en un grau variable contra altres tipus de VPH oncògens amb similituds antigèniques amb els tipus 16 i 18, i incrementen la protecció global contra el càncer de cèrvix.

Perquè la vacuna sigui efectiva es recomana administrar-la a les noies abans d’iniciar les relacions sexuals. La vacuna no és efectiva contra els tipus de VPH dels quals ja s’està infectat.
Es poden vacunar les noies i dones de 9 a 26 anys. Es recomana vacunar-se abans d'iniciar relacions sexuals.
El Departament de Salut finança la vacuna en el marc del programa de vacunacions sistemàtiques en noies de sisè de primària. Durant el curs escolar, se'ls apliquen les dues dosis necessàries.
Com qualsevol altra vacuna pot produir molèsties locals en el lloc d'administració i/o malestar general (febre moderada, mal de cap o desmais) en algun cas. No s'han observat efectes adversos importants.

Prevenció

La infecció pels VPH dels tipus 6, 11, 16 i 18 es pot prevenir amb vacunes. Malgrat la vacunació, les dones sexualment actives han de seguir el protocol de cribratge del càncer de coll de matriu recomanat (prova de Papanicolau o citologia cervicovaginal).
La utilització correcta i regular del preservatiu en les pràctiques sexuals (vaginals, anals o orals) redueix el risc de contraure i de transmetre la infecció pel VPH. Tanmateix, la protecció amb la utilització del preservatiu no és del 100% ja que aquelles zones que no es poden cobrir amb el preservatiu, (per exemple, l'escrot o la vulva) quedaran desprotegides. Malgrat se segueixi algun altre mètode anticonceptiu per protegir-se de la infecció pel VPH i d'altres infeccions de transmissió sexual, s'ha d'utilitzar també el preservatiu.